Ús de la veu passiva per escrit: Pautes i exemples

L'ús de la veu passiva a l'escriptura sovint es discuteix entre escriptors i educadors. Tot i que normalment es recomana utilitzar la veu activa per a la claredat i el compromís, la veu passiva ocupa el seu lloc únic, especialment en redacció acadèmica. Aquest article aprofundeix en les complexitats de la veu passiva, oferint pautes i exemples per ajudar els escriptors a entendre quan i com utilitzar-la de manera efectiva. Tant si estàs preparant un treball de recerca, un informe o qualsevol altra peça escrita, entendre els matisos de la veu passiva pot millorar significativament la qualitat i l'impacte de la vostra escriptura.

Veu passiva: definició i ús per escrit

En les construccions de veu passiva, el focus es desplaça de qui realitza l'acció al receptor. Això vol dir que en una frase, el tema és el destinatari de l'acció més que l'intèrpret. Una oració passiva normalment utilitza el "ser" verb juntament amb un participi passat per construir-ne la forma.

Una característica clau de la veu passiva és que pot deixar de banda qui està fent l'acció, sobretot si aquesta persona o cosa és desconeguda o no és important per al tema.

Exemple de construcció passiva sense l'actor:

• El ratolí és perseguit.

Tot i que sovint s'impedeix la veu passiva a favor de la veu activa més directa i atractiva, això no és incorrecte. El seu ús predomina especialment en l'escriptura acadèmica i formal, on pot servir per a finalitats concretes, com ara destacar l'acció o l'objecte afectat per aquesta. Tanmateix, utilitzar massa la veu passiva pot fer que l'escriptura sigui poc clara i confusa.

Consideracions clau per utilitzar la veu passiva:

• Centra't en l'acció o l'objecte. Utilitzeu la veu passiva quan l'acció o el seu receptor sigui més important que qui o què està realitzant l'acció.
• Actors desconeguts o no especificats. Utilitzeu construccions passives quan l'actor és desconegut o la seva identitat no és crucial per al significat de la frase.
• Formalitat i objectivitat. En l'escriptura científica i formal, la veu passiva pot afegir un nivell d'objectivitat eliminant el poder del subjecte.

Recordeu que l'elecció entre veu activa i passiva s'ha de guiar per la claredat, el context i el propòsit de l'escriptor.

Triar la veu activa sobre la passiva

En general, s'aconsella optar per la veu activa a les frases, ja que sovint les fa més clares i directes. La veu passiva de vegades pot amagar qui està realitzant l'acció, reduint la claredat. Penseu en aquest exemple:

A la frase passiva, no està clar qui va completar el projecte. La sentència activa, però, aclareix que l'equip era el responsable. La veu activa acostuma a ser més senzilla i concisa.

La veu activa pot ser especialment eficaç en contextos de recerca o acadèmics. Atribueix clarament accions o troballes, millorant la credibilitat i la precisió. Per exemple:

• Passiu (menys clar): es van publicar les conclusions sobre el nou descobriment científic.
• Actiu (més precís): el professor Jones va publicar les conclusions sobre el nou descobriment científic.

La frase activa especifica qui va publicar les troballes, afegint claredat i atribució a la declaració.

En resum, si bé la veu passiva té el seu lloc, la veu activa sovint proporciona una manera més clara i concisa de compartir informació, especialment en contextos on la identitat de l'actor és crucial per al missatge.

Ús efectiu de la veu passiva en l'escriptura

La veu passiva té un paper únic en l'escriptura acadèmica, especialment quan l'ús de pronoms en primera persona està restringit. Permet la descripció d'accions o esdeveniments mantenint un to objectiu.

Veu activa utilitzant pronoms en primera persona	Veu passiva utilitzant pronoms en primera persona
Vaig analitzar els resultats de l'experiment.	Es van analitzar els resultats de l'experiment.
El nostre equip va desenvolupar un nou algorisme.	L'equip va desenvolupar un nou algorisme.

En contextos acadèmics, la veu passiva ajuda a mantenir el focus en l'acció o el resultat més que en l'actor. És especialment útil en escrits científics on el procés o el resultat és més important que la persona que realitza l'acció.

Consideracions per utilitzar la veu passiva de manera eficaç:

• Eviteu frases poc clares. Assegureu-vos que les frases passives s'estructuren clarament i facin evident el missatge previst.
• Adequació. Utilitzeu-lo quan no es conegui l'actor o la seva identitat no sigui essencial per al context del vostre escrit.
• Claredat en frases complexes. Aneu amb compte amb les estructures complexes en veu passiva per mantenir la claredat.
• Enfocament estratègic. Utilitzeu-lo per destacar l'acció o l'objecte, com en "Es van fer diversos experiments per provar la hipòtesi".
• To objectiu. Utilitzeu-lo per a un to impersonal i objectiu, que sovint es prefereix en la redacció acadèmica.
• Necessitat i compromís. Quan s'utilitzen verbs com "exigir" o "necessitat", la veu passiva pot expressar eficaçment una necessitat general, com en "Es requereix una anàlisi addicional per concloure l'estudi".

Tot i que la veu passiva sovint és menys directa que la veu activa, té aplicacions importants en l'escriptura acadèmica i formal on la neutralitat i l'enfocament en la matèria són necessaris.

Equilibrar veus passives i actives

L'escriptura eficaç sovint implica un equilibri estratègic entre veus passives i actives. Tot i que la veu activa generalment es prefereix per la seva claredat i dinamisme, hi ha exemples en què la veu passiva és més adequada o fins i tot necessària. La clau és reconèixer els punts forts i els contextos adequats per a cadascun.

En l'escriptura narrativa o descriptiva, la veu activa pot aportar energia i immediatesa, fent que el text sigui més atractiu. Tanmateix, en l'escriptura científica o formal, la veu passiva pot ajudar a mantenir l'objectivitat i centrar-se en el tema més que en l'autor. Per aconseguir un equilibri:

• Identificar la finalitat. Considereu l'objectiu del vostre escrit. És per persuadir, informar, descriure o narrar? El propòsit pot guiar la vostra elecció entre veus passives i actives.
• Penseu en el vostre públic. Adapteu la vostra veu a les expectatives i preferències del vostre públic. Per exemple, un públic tècnic podria preferir la formalitat i l'objectivitat de la veu passiva.
• Barreja i combina. No tingueu por d'utilitzar les dues veus en la mateixa peça. Això pot afegir varietat i matisos, fent que la vostra escriptura sigui més universal i adaptable.
• Revisió per claredat i impacte. Després d'escriure, revisa el teu treball per garantir que la veu utilitzada en cada frase o secció contribueix a la claredat i l'impacte general de la peça.

Recordeu que no hi ha una regla única per escrit. L'ús efectiu de les veus passives i actives depèn del context, la finalitat i l'estil. En comprendre i dominar aquest equilibri, podeu millorar l'expressivitat i l'efectivitat de la vostra escriptura.

A més, per assegurar-vos que la vostra escriptura no només sigui eficaç en veu, sinó també impecable en la seva presentació, considereu l'ús serveis de correcció. La nostra plataforma ofereix una correcció experta per ajudar a refinar els vostres documents acadèmics o professionals, assegurant-vos que siguin clars, sense errors i impactants. Aquest pas addicional pot ser important per millorar la qualitat de la vostra escriptura i causar una forta impressió en el vostre públic.

Conclusió

Aquesta exploració de la veu passiva mostra clarament el seu paper important en diferents contextos d'escriptura. Tot i que normalment es prefereix la veu activa per ser directa i clara, utilitzar la veu passiva amb cura pot millorar considerablement l'escriptura acadèmica i formal. Es tracta de triar l'eina adequada per a la tasca adequada: utilitzar la passiva per destacar accions o resultats i la veu activa per emfatitzar els actors o agents. Adoptar aquesta comprensió no només perfecciona el conjunt d'habilitats d'un escriptor, sinó que també millora la seva capacitat per comunicar-se de manera eficaç i adaptar-se a diferents escenaris d'escriptura. En definitiva, aquest coneixement és una eina clau per a qualsevol escriptor, que condueix a una escriptura més detallada, eficaç i centrada en el públic.